Hacía algún tiempo que Joan Iborra me insistía en que le dedicara unos versos a nuestro pueblo. Me decidí días antes de la celebración de nuestra onomástica. De ahí, que este sencillo poema viera la luz, entre “mascletás” y “fogueres”, el día de San Juan. Horas después, Ramón Pastor le puso música a estos versos.

Así nació “Muro, el meu poble” y así lo reproducimos con la dedicatoria a Joan Iborra (fotografía) y en mi voz (parte recitada) y la del propio Ramón Pastor (parte cantada) en el mp3.


  • Juanjo Castelló - Muro. el meu poble


Muro, el meu poble

(Per a Joan Iborra: possiblement, el “murero” que més estima al seu poble)

La lluna de La Plana il.luminava

El meu sommi enmig d’ un mar d’estrelles.

Cap el cel blanc de Muro, com un solc

Obert al vent, les nostres veus s’alçaven.

 

Des de Sant Antoni a la creu de Triana,

Des de La Gàbia al camp de La Llometa,

La cançó encenia la nit de festa

Com el mateix farol de la retreta.

 

Amb la mirada clara de Mariola,

Enlluernant el cim  del Montcabrer,

Com el xiquet que mama de sa mare,

Aferrrant-se, content, als seus cabells.

 

Amb el silence de la Penya El Frare

Que ens obri la memòria del passat.

Amb la força i l’empenta de la pluja

Quan baixa molt de pressa pel Batà.

 

Així sentim el poble al si de l’ànima.

Així portem al cor el nostre indret.

Així, Muro, volem sentir-te sempre.

Així, per sempre, Muro, t’estimem.

 

Com ser el cap d’esquadra a la diana,

Cantar l’Aurora, alegre, pels carrers,

A la Font de Sant Roc beure un glob d’ aigua,

Comprar a la fireta pel gener.

Com qui balla davant de l’Escoles

O les dances a la Plaça del Palau.

Com qui crema una coca gran a L’Era

Quan arriba la nit de Sant Josep.

 

Així sentim el poble al si de l’ànima.

Així portem al cor el nostre indret.

Així, Muro, volem sentir-te sempre.

Així, per sempre, Muro, t’estimem.

 

Amb el xiulit agut del tren xixarra

Que enfila el pont de ferro i L’Almoroig.

Com l’amant desitjant la nit primera:

Els ulls desorbitats i el pols nerviós.

 

Com esperen la vespra tots els músics,

La tartana i el burro al tio Pep.

Com busca el niu al fer-se fosc l’esmerla

Al cóp del pí més alt dels Fontanars.

 

Així sentim el poble al si de l’ànima.

Així portem al cor el nostre indret.

Així, Muro, volem sentir-te sempre.

Així, per sempre, Muro, t’estimem.

 

Alacant, 24 de juny de 2013

This is a demo store for testing purposes — no orders shall be fulfilled. Descartar